lunes, 21 de diciembre de 2015

Benvinguda ingovernabilitat

Arrel de les darreres eleccions, estatals i autonòmiques, s’ha posat de moda la paraula “ingovernabilitat”. Hem estat tan acostumats als darrers 30 anys a majories absolutes, a turnisme i a monòlegs ideològics que, ara, del diàleg, en diem ingovernabilitat.

Benvinguda ingovernabilitat. Visca la confrontació d’idees, la força de la paraula i la necessitat de pacte. És hora de fer política en majúscules. De tractar els assumptes dels ciutadans, des de diversos punts de vista. Ja està bé d’enrocar-se. I encara hi ha algú que es queixa? Mesquí.

Tan de bo en tots els àmbits (municipal, nacional i estatal) poguéssim gaudir d’aquest “privilegi” i que ningú, amb el servilisme i beneplàcit d’altres, imposi la seva egolatria i narcisisme per aplicar polítiques. Tan de bo en tots els àmbits, els qui manen escoltin (i respectin) als qui proposen.  Si això passa, els interessos comuns prevaldran per sobre dels individuals. Una bona notícia.

Benvinguda ingovernabilitat.

martes, 15 de diciembre de 2015

Facilitant les coses

Un altre ple en horari infantil (i en van...). Un dimecres a la una del migdia, per facilitar l'assistència a aquells regidors que, com jo, tenim l'estrany vici de treballar entre setmana. Per acabar-ho d'adobar, és un ple demanat pels partits de l'oposició, un ple que ens hem treballat molt, moltíssim, i que afecta temes tan sensibles com la seguretat i la manipulació d'informes policials al nostre municipi. Un ple al qual, pels qui tenim l'estrany vici de treballar entre setmana ja que no vivim de la política, serà complicat poder-hi assistir.

Una vegada més aflora el tarannà d'un equip de govern entossudit en silenciar la tasca de l'oposició. Facilitant les coses, com sempre. Promovent el diàleg i la tasca conjunta.

Igual com va passar amb la sessió informativa oberta a la ciutadania d'explicació del pressupost municipal. Brillant i un gran exercici de transparència, si no fós que no se'ns va deixar participar en l'elaboració d'aquests pressuposts, ni se'ns va convocar prèviament... almenys fins que per twitter em vaig queixar al respecte. Llavors, i només llavors, es va avisar als portaveus dels partits de l'oposició per informar de l'acte i presentar somerament els pressuposts. Faltaven dos dies per l'acte.

I a sobre m'he de sentir critiques d'aquells qui no volen treballar plegats, d'aquells que empren la ironia per enriure's de l'horari escollit del ple, d'aquells qui fan callar a companys de consistori al mig d'una sessió o d'aquells qui acusen als mitjans de comunicació de tergiversar fets i paraules... és clar, és clar, Bon Nadal!

lunes, 7 de diciembre de 2015

No mateu el missatger

Són diferents els motius pels quals vaig sortir enfadat del darrer ple municipal, uns motius que tard o d'hora exposaré.  Ara bé, el que més em va molestar, i per deformació professional, va ser l'atac contra El9Nou per part de l'equip de govern de Sant Antoni de Vilamajor.

Es va acusar al periòdic -que bé que en aquesta ocasió el ple s'hagi enregistrat i es pugui escoltar, o s'hauria de poder escoltar, des de la web de Ràdio Vilamajor!- de faltar a la veritat,  de tergiversar informacions i, fins i tot, que no era la primera vegada que això passava... Unes acusacions molt greus i fora de lloc, arrel de les notícies que ha publicat El9Nou sobre la rebaixa de l'IBI, proposada pel PUSA malgrat es vulgui amagar, i l'eliminació del Punt d'Emergència de residus de Les Pungoles.

És habitual, quan a un personatge públic l'incomoda la tasca dels mitjans de comunicación, acusar a aquests de tots els seus mals i errors. Aquest és un atemptat contra la llibertat d'expressió, un dels béns més preuats de la democracia.

Si us plau, no mateu el missatger!

lunes, 2 de noviembre de 2015

Qui tacet consentire videtur*


Fa un parell de dilluns que no actualitzo el bloc, cosa que m’està causant cert neguit per aquest silenci, provocat per les obligacions laborals, familiars i acadèmiques. M’obligo a escriure periòdicament, i considero que, no poder-ho fer, és pràcticament una falta de respecte per tu, lector, que et molestes a llegir aquestes línies.

Ara bé, no tothom té la mateixa percepció sobre els seus silencis. M’explico. En les darreres setmanes he presentat tres instàncies a l’Ajuntament. Una, fa mes d’un mes, demanant realitzar una consulta als veïns sobre com resoldre la problemàtica del Punt d’Emergència de Residus de Les Pungoles. Les altres dues, fa quinze dies, demanant saber els terminis per l’arribada de fibra òptica i gas a les urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor, i preguntant sobre els possibles efectes de la campanya de fumigació realitzada a les Pungoles.

La resposta, en totes tres, la mateixa: silenci. Menteixo. En referència a les escombraries, i a través de El9Nou, el regidor de serveis deia que de consulta, res de res (per què s’ha de demanar l’opinió als veïns?) i que s’havia d’eliminar de forma urgent i immediata el punt, per resoldre la problemàtica. Avui, un mes després, tot segueix igual.
Ni respostes ni solucions. Malauradament, aquesta, una pràctica habitual en la política local.

*Qui calla, atorga.

lunes, 12 de octubre de 2015

Breu anàlisi dels mitjans de comunicació escrits a SAV

Aquest dilluns passaré pel sedàs del què vaig aprendre durant la Llicenciatura de Periodisme (més enllà del preu dels cafès, cerveses, patates braves i plats combinats del bar de la facultat), els mitjans de comunicació escrits (i polítics) de Sant Antoni de Vilamajor. Un anàlisi, que inclou el Butlletí Municipal i els tres butlletins de partit que ara s’editen i que per ordre cronològic de primera publicació són: Veu Alta (PUSA), CanVi (CanVi) i Parlem-ne (CDC).

Butlletí SAV. Necessita millorar. Pel què fa a la forma, butlletí correcte... si ens traslladéssim a principis de la dècada dels 90. Completament obsolet i sense cuidar la part estètica (només cal veure la resolució d’algunes fotografies o textos –contraportada del darrer butlletí amb el programa d’actes de la Festa Major, per exemple-, completament pixelats i borrosos, sense una resolució òptima. Pel què fa al fons, també es veu poc treballat, o fet amb presses d’aquell qui no presta atenció a aquesta eina. Redacció primària, escrits dels regidors copiats i enganxats sense cap edició addicional i necessària. Si a això li afegim que és excessivament propagandístic, el resultat és que la nova regidora de comunicació té feina amb aquest mitjà, si bé serà agraïda perquè millorar-lo no serà excessivament difícil.

Veu Alta (PUSA). Progressa adequadament. Disseny sobri i clàssic a l’estil de la premsa escrita tradicional. Potser aquest és, a la vegada, un dels seus principals defectes ja que es valora el contingut sobre la forma, i en ocasions pot resultar excessivament dens, cosa que pot dificultar la seva lectura. El fet de ser en blanc i negre i amb paper normal no facilita el bon ús de les imatges. Continguts específics pel Veu Alta, amb diferents seccions agradables de llegir (M’agrada i no m’agrada, “SAV”ies que...). Presenta notícies, entrevistes i enquestes que el converteixen en un bon mitjà de comunicació.

CanVi (CanVi). Progressa adequadament. Presenta un disseny modern i treballat, que el fa agradable de llegir. Si li busquem un però, és que els continguts són completament reciclats dels altres canals de comunicació del partit (web, facebook...). Mancarien continguts treballats específicament per aquest butlletí. Així i tot, és un bon mitjà informatiu emmarcat dins la nova política comunicativa del partit.

Parlem-ne (CDC). Necessita millorar. I molt. Parlar de disseny, en aquest cas, seria cometre un atemptat semàntic sobre aquest mot: diferents tamanys i tipus de tipografies en un mateix text, falta d’estructura generalitzada... extremadament mal feta és la contraportada, copiant i enganxant sense cap criteri imatges extretes de xarxes socials. També és criticable l’ús del logotip SAV oficial del municipi i que també es fa servir com a capçalera del Butlletí Municipal. Un ús de la imatge corporativa de Sant Antoni de Vilamajor que pot portar a confusió. Si la forma és dolenta, el contingut encara és pitjor: tendenciós, manipulador, destructiu... vaja, un mitjà de comunicació que no fa cap bé a qui l’edita. Esperarem al següent número.

lunes, 5 de octubre de 2015

Agafeu el transport públic... pels picarols!

Hora punta. Avui, tal i com ja ha passat en vàries ocasions en els darrers dies, desenes i desenes de passatgers que anaven a Barcelona a treballar, no han pogut pujar al tren ja que aquest estava completament ple. Així, usuaris de Mollet, La Llagosta, Montmeló o Sant Andreu han hagut d’esperar al següent comboi per veure si estaven “de sort” i podien accedir als vagons. Altres, de Cardedeu, Granollers o Montmeló, han estat més afortunats i malgrat anar tot el viatge drets i apretats, han pogut arribar a les seves feines sense tan retard... només l’habitual de Renfe, que oscil·la entre els cinc i els vint minuts.

Aquest comença a ser un fet lamentablement usual a Rodalies, que en horari punta, enlloc de posar trens dobles, opta pels senzills. El resultat, catastròfic, si tenim en compte la quantitat de persones que, malgrat ser a l’estació a la seva hora, no poden arribar puntuals als seus llocs de treball.
Desconec el motiu pels quals ara s’opta per fer circular aquests trens amb menor capacitat. Desconec per què es maltracta sistemàticament l’usuari. És un fet, però, que la cosa no pot seguir així. En cas contrari, i quan algú ens recomani agafar el transport públic, direm que sí, però que l’agafarem dels picarols i apretarem ben fort!

lunes, 28 de septiembre de 2015

Resultats poc clars i interpretables

L’escrutini del 27-S ha deixat uns resultats, com a mínim, interpretables. En termes de sí o no, cap victòria triomfalista ni cap derrota tremendista, per molts que uns i altres s’esmercin en fer la seva lectura tendenciosa.

Junts pel Sí ha aconseguit una àmplia majoria que el legitima. Cert. Però... Junts pel Sí ha perdut nou diputats respecte a la suma CiU i ERC dels anteriors comicis. També cert. Però... ara Junts pel Sí és una força clarament independentista (després de la transformació de CDC de les darreres setmanes). També cert. Però... Arguments i contra arguments, amb uns resultats com els que ha deixat el 27-S, n’hi ha per omplir totes les tertúlies de bar de la setmana.

El resultats també són tendenciosament interpretables en termes de referèndum. Uns diuen que el 48% dels vots per les forces del sí representen la voluntat de tota la nació de convertir-se en estat. Els altres, que el 52% han votat no, i que per tant, d’independència res de res. La contrarèplica dels partidaris del sí, que “Catalunya sí que es pot” no es pot comptar com a no... i els del no dient que sí... Després de tota una campanya obviant “Catalunya sí que es pot”, oblidant-se del seu missatge social, ara tothom pretén arrossegar-lo a la seva banda per tal que els números quadrin.

Sigui com sigui, ara estan totes les peces sobre la taula, i el que està clar és que omplen d’arguments per negociar i treballar a totes les forces polítiques. Amb una participació com la que hi ha hagut, la Catalunya silenciosa, que diuen, ha parlat per demanar diàleg i resoldre l’atzucac en el qual ens hem instal·lat.

lunes, 21 de septiembre de 2015

En funció de les respostes...

Aquest dijous hi torna a haver ple municipal en horari habitual, un ple que servirà per tal que des de PUSA presentem dues mocions, ambdues transcendentals al nostre parer, i de la qual es traspuarà el tarannà de l’equip de govern en funció de la resposta que donin a les mateixes.

En una d’elles, proposem la rebaixa de l’IBI, modificant a la baixa el tipus impositiu que depèn del consistori pel què fa a aquest impost. La pressió fiscal que vivim els vilatans i vilatanes és cada vegada més severa, i tenint en compte que la pujada de l’IBI proposada des de l’estat ha de servir per maquillar els comptes dels consistoris més endeutats, i que el nostre no es troba en aquest grup, l’Ajuntament de SAV ha de poder assumir aquesta rebaixa sense problemes.

En l’altra moció, demanem un local equipat per tal que els partits de l’oposició puguem realitzar la nostra tasca de forma més còmode, i a la vegada ens serveixi per rebre a vilatans i vilatanes.

Com dèiem, doncs, la resposta que doni CDC i ERC a les dues mocions servirà, una, per comprovar si tenen en compte el moment econòmic que vivim la majoria de famílies de la nostra terra, i la segona, com a indicador de la qualitat democràtica del municipi. Confiem en què ambdues siguin afirmatives.

lunes, 14 de septiembre de 2015

Comença P3

Avui he viscut una de les experiències més traumàtiques de la meva vida: l'Emma ha començat P3.

Alguns em direu exagerat, però vosaltres no ereu allà, a la classe, envoltats de 15 nens i nenes la meitat dels quals ploraven desconsoladament; envoltats de tres o quatre vegades més de mares, pares, avis, àvies, tietes, tiets i parentela en general, amb els ulls negats. Insisteixo: vosaltres no ereu allà.

I això que el matí ha començat bé. "Al cole dels grans, al cole dels grans". Tot eren rialles i felicitat fins a l'hora "H". Llavors, tota la il·lusió, esperances i bons propòsits amb la qual havíem omplert la motxilla s'han volatilitzat al bram de "papaaaaaa, mamaaaa", mentre abandonàvem l'escola. No per previsible, deixa de ser dur. I evidentment, que alguna llagrimeta s'ha escapat.

Comença una nova etapa. Plena de reptes. Il·lusionant, com tots els canvis. I aquest primer dia de P3, ens ha de recordar com s'han d'afrontar les noves etapes. Primer, i a mesura que s'acosten, amb il·lusió i esperança. Al moment, amb les pors i tensions lògiques. I als cinc minuts de començar (perquè una vegada hem abandonat l'escola, i en una darrera llambregada hem vist la petita ja calmada), amb felicitat, entusiasme i tenacitat.

Feliç curs! Feliços canvis!

lunes, 7 de septiembre de 2015

Seguim en prime time?

El darrer ple de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, celebrat el passat 2 de setembre, no va comptar amb la presència de cinc (entre els quals m'incloc) dels tretze regidors electes. Un nou ple extraordinari convocat en horari extrany, que ens fa impossible conciliar la vida personal i laboral, amb la dedicada a la política municipal, per aquells que no ens guanyem la vida amb aquesta.

Dels darrers quatre plens, tres s'han celebrat en horaris digue'm-ne, extranys. El per què? Suposo que aquells qui decideixen els horaris en sabran les raons, encara que aquestes allunyin la qualitat democràtica del nostre municipi. 

Esperem que en properes ocasions, al moment d'escollir dia i hora per un ple municipal, prevalguin les raons democràtiques sobre les rancúnies personals... i que els plens (siguin ordinaris o extraordinaris) tornin a celebrar-se en prime time, tal i com marca el Reglament Orgànic Municipal pels ordinaris.

lunes, 31 de agosto de 2015

SAV, municipi 1.0?

Ja fa temps que tinc la sensació que Sant Antoni de Vilamajor no és un municipi 2.0. He estat bussejant per la xarxa amb l’esperança que la meva percepció fos errònia. Res més lluny de la realitat. Per això, i des d’aquest bloc, intentaré publicar periòdicament enllaços, estadístiques, comentaris, informacions... de l’ús de les xarxes socials, blocs, pàgines webs al nostre municipi.

Sense cap ànim de fer comparacions, sempre odioses, si no a títol informatiu i amb el convenciment que aquests posts puguin aportar un granet de sorra al creixement de SAV en aquest aspecte.
Començaré amb l’ús que es fa del twitter des de l’Ajuntament, partits i regidors que en formen part (entre els que m’incloc orgullosament). Les estadístiques corresponen a la setmana del 17 al 21 d’agost d’enguany.

Us animo, si detecteu qualsevol informació errònia o incomplerta, m’ho indiqueu ja sigui per correu electrònic o en els comentaris de la mateixa pàgina, per tal de corregir-la, si s’escau. També us animo a compartir aquest enllaç i a seguir els diferents comptes que es detallen. De fet, he creat una llista al Twitter (SAV) per seguir-los. Creixem entre tots!

Ajuntament. @savilamajor_cat. 1559 tuits. 978 seguidors

CDC. @cdcsav. 1.499 tuits. 102 seguidors
Maria Lluïsa Berdala (CDC). @MLLUISABERDALA. 564 tuits; 143 seguidors
Pep Guardi (CDC). NS/NC
Manel Màrquez (CDC). @manel_marquez. 349 tuits. 32 seguidors
Mònica Ribalta (CDC). @monica_ribalta. 10 tuits. 9 seguidors

PUSA. @PUSA_s_antoni. 662 tuits. 158 seguidors
Ferran Calvera (PUSA). NS/NC
Israel Sugranyes (PUSA). @sugranyismes. 2.634 tuits. 296 seguidors
Jordi Sibina (PUSA). @sibidi. 1.710 tuits. 336 seguidors

ERC. @esquerrasav. 687 tuits. 572 seguidors
Jesús Lera (ERC). @JesusLera. 2.726 tuits. 272 seguidors
Enric Vinaixa (ERC). @evbonet. 1 tuit. 9 seguidors
Anna Cella (ERC). @cella_anna. 95 tuits. 71 seguidors

CanVi. @canvi_cat. 65 tuits. 37 seguidors
Raül Valentín (CanVi). 383 tuits. 214 seguidors
Joaquim Verges (CanVi). NS/NC
Anna Orta (CanVi). NS/NC

Altres partits locals:
Volem Vilamajor. @VolemVilamajor. 73 tuits. 26 seguidors
PP. @PPSAVilamajor. 352 tuits. 183 seguidors
CUP. @cupsavilamajor. 110 tuits. 369 seguidors

lunes, 24 de agosto de 2015

Passió contra raó

Malauradament, en la política d'avui en dia i el seu entorn, preval la passió sobre la raó. Ja sigui a nivell europeu, estatal, nacional o local, tenen més força els arguments del cor i les parts baixes sobre aquells pensats, raonats i treballats.

Avui, les tertúlies polítiques ja ocupen el 'prime time' d'algunes televisions, i des de lluny, es fa difícil distingir-les d'una tertúlia esportiva o del cor. Vaja, que qualsevol debat polític pot començar amb la capçalera del 'Sálvame De Luxe' i no passaria res.

Especialment evident es fa aquesta tendència pel què fa al 27-S. Els mitjans es posicionen sense cap mena de vergonya, cap a un o altre extrem, segons s'editin des de Barcelona o Madrid. I els polítics... bé, de moment apel·lant a la passió i oblidant-se d'argumentar sòlidament la seva opció. Tinc molt clar quin futur vull per les meves filles i el meu país, però agraïria que algú s'esmercés en explicar-me avantatges i inconvenients, tant d'agafar el cotxe i marxar, com de deixar-lo aparcat en zona blava.

lunes, 17 de agosto de 2015

Dies de finals d'agost


En els darrers anys, hem instaurat una tradició familiar que consisteix en dedicar dos o tres dies de l’estiu per fer el guiri pels racons més turístics de casa nostra. D’aquesta manera, i mentre les petites s’entusiasmen, els grans hem redescobert un passeig per les Golondrinas, la font màgica de Montjuïc, els coloms a la Plaça de Catalunya o Montserrat. Un sa exercici per constatar el privilegiat racó de món, on ens ha tocat gaudir.

Un racó de món, Sant Antoni de Vilamajor, on a partir d’aquest dijous comença la Festa Major. Uns dies per compartir amb familiars, amics i amigues, veïns i veïnes estones agradables. Uns dies on, malgrat el programa d’actes ha tornat a ignorar un 40% del municipi, han de servir per passar-ho bé i fer poble.
Bona Festa Major!
 

lunes, 10 de agosto de 2015

Caça al PUSA

Un equip de govern té dues maneres d’escoltar l’oposició: o bé acceptant aquelles crítiques constructives i tendint ponts per treballar plegats, o bé, directament, obrint una cacera de bruixes indiscriminada contra l’oposició, vetant i posant pals a les rodes a la seva tasca i emprant estratègies de tot tipus per desprestigiar-la, amb fins electoralistes.

I els dos partits que formen part de l’equip de govern de Sant Antoni de Vilamajor han optat per aquesta segona via. Veient els resultats del PUSA en les darreres eleccions municipals, han prioritzat la seva estratègia en intentar destruir el Partit de les Urbanitzacions, amb maniobres brutes i fastigoses, per sobre d’ocupar-se de la seva veritable missió: governar i governar bé. Prefereixen centrar-se en evitar que el PUSA segueixi creixent i que d’aquí a quatre anys repeteixi o millori els actuals resultats, que en el que realment els pertoca. Surrealisme en estat pur que aquest equip de govern neoliberal es dediqui sistemàticament a fer oposició de l’oposició. SAV se’n ressentirà.

En el darrer ple municipal, des del PUSA vàrem presentar una moció per declarar persona non grata a SAV a l’assassí del lleó Cecil, Walter James Palmer. Una moció que servia per posar de manifest que som un municipi respectuós amb la natura i el medi ambient i contrari a la caça lúdica. Malgrat que tots els regidors vàrem donar suport aquesta moció, sembla que alguns ho van fer només per guardar l’aparença, si tenim en compte l’exagerada caça al PUSA que estan pregonant.

lunes, 3 de agosto de 2015

Plagi o inspiració. Mai diàleg

Parlem-ne. M’alegra saber que aquells que no saben escriure (i ho han demostrat editant un fanzine més propi d’un grup ultra de futbol que d’un partit polític), almenys sàpiguen llegir. M’alegra saber que, a més a més, trien bones lectures per inspirar les seves polítiques. M’alegra saber que aquesta estratègia portarà coses bones per les urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor.

Així és, que l’equip de govern es dediqui a copiar, literalment, l’estratègia i programa electoral d’un partit de l’oposició (PUSA), pel què fa a les urbanitzacions, és un motiu d’orgull i satisfacció, com deia una de les persones non grates del nostre municipi. Normal, si tenim en compte l’excel·lent tasca realitzada pel PUSA i l’acurat programa electoral amb el qual es presentava a les darreres eleccions: millora en la senyalització, més actes culturals i esportius descentralitzats, més i millors inversions... en definitiva, tacte i mà esquerra. Prou deixadesa.

El problema és quan no es citen les fonts. El problema és quan prefereixes treballar sol, que escoltant els qui portem anys fent aquesta tasca. El problema és que quan aquells que presumeixen de ser els profetes del diàleg són en realitat els representants del monòleg. Llavors, deixa de ser inspiració per convertir-se en plagi per motius electoralistes. No estaria de més, però, que a més a més de saber llegir, aprenguessin a escoltar; sense esbufecs ni males cares quan, en Ple Municipal, es presenten noves propostes en forma de mocions, precs o preguntes.

lunes, 27 de julio de 2015

De l’embranzida a la inèrcia

Celebro amb entusiasme l’organització d’una sessió de cinema a la fresca aquest proper divendres a Les Pungoles. Entre la reunió de l’antena, la Festa Major de Les Pungoles i ara aquest nou acte cultural, l’Ajuntament ha organitzat o col·laborat amb més actes a les urbanitzacions en aquests dos mesos del nou mandat, que en tota l’anterior legislatura (bé, i en les precedents).

Una bona senyal que demostra que han entès la voluntat de les urnes. El PUSA ha estat treballant en els darrers cinc anys per aconseguir que les urbanitzacions no quedessin al marge del nucli urbà, i sembla que anem pel bon camí. La tasca del Partit de les Urbanitzacions ha servit per donar aquesta embranzida necessària en pro de les urbanitzacions, i ara s’està aprofitant aquesta inèrcia creada (cosa que ens alegra profundament!).

Ara nomes cal esperar que la inèrcia aguanti els quatre anys de mandat... i més enllà! Una nova mostra ha de ser durant la Festa Major del municipi, a finals d’agost, on esperem que el percentatge de 54 actes nucli urbà, 1 a les urbanitzacions, variï considerablement. Les urbanitzacions ho agrairan, SAV també. Perquè tots som poble!

miércoles, 15 de julio de 2015

En Jordi "ja estic"

De vegades, la memòria et juga males (o bones) passades. Així, una olor, un lloc o una frase et transporten de sobte i sense cap raó aparent a un instant passat, a un moment enterrat a la teva memòria i que sense cap raó evident aflora.

Això em va passar ahir jugant a la piscina amb la meva filla. I és que després d'una eternitat dins l'aigua (uns cinc minuts mal contats, aproximadament!), ens va fer saber que ja volia sortir, cridant repetidament el clàssic "ja estic! Ja estic!".

I la màquina del temps es va posar a funcionar.

Sant Celoni. Escola Avet Roig. Any 1988. Hora de dinar. Els grans (això pensàvem que érem), en Miquel, en Marc, en Josep, en Jordi, l'Aniol i jo mateix, estem acabant de dinar, i com sempre veiem passar a la Montse (cuinera, cambrera, monitora i altres funcions) de la mà amb en Jordi (un nen rosset, simpàtic i rialler, d'uns sis o set anys) corrent cap al lavabo. Ell es queda a dins, la Montse surt per proseguir amb les seves tasques i nosaltres, els grans!, ja esperem el ritual. Pendents, passa un minut, dos o cinc i, de cop, la veueta de'n Jordi ressona dins el bany: "Ja estic! Montseeee, ja estic!". La Montse torna a córrer, els riures esclaten i el bateig ja és un fet: Jordi "ja estic".

Mentre m'asseco i treiem l'Emma de la piscina, la meva dona em pregunta per què somric...

martes, 30 de junio de 2015

Demagògia


1 f. [LC]  [PO] Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables.

2 f. [LC]  [PO] Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.

Que si la demagògia del PUSA per aquí, que si la demagògia del PUSA per allà... darrerament han estat  diferents els atacs des de les xarxes socials (tots provinents del mateix racó), acusant al PUSA d’emprar la demagògia en les seves comunicacions. Repasso una i altra vegada les definicions del diccionari de l’IEC sobre la demagògia i sóc incapaç de veure-hi reflectida alguna de les notícies de la pàgina web del PUSA, algunes de les mocions presentades o alguna de les iniciatives i xerrades organitzades. Completament incapaç.

Si fer demagògia és recollir les inquietuds dels nostres veïns i veïnes –i per extensió les nostres mateixes, ja que formem part de la mateixa comunitat-, si fer demagògia és treballar en els temes que preocupen, canalitzar les pors per la incertesa dels efectes sobre la salut de la possible col·locació d’una antena de telefonia mòbil al costat de les cases o queixar-nos dels greuges comparatius que patim reiteradament a Can Miret, Can Vila, Les Pungoles o Sant Julià d’Alfou...  si això és demagògia, dèiem, demanarem a l’Institut d’Estudis Catalans (o al mateix Pompeu Fabra) que revisi les definicions proposades.

Mentre no es modifiquin aquestes definicions, seguirem treballant en la mateixa línia, i demanarem més diàleg entre les parts afectades. Un diàleg que és una de les principals mancances de la política local de SAV d’avui en dia.

sábado, 13 de junio de 2015

Una nova etapa

Després d'uns anys treballant directament o indirecta amb l'Ajuntament de Breda, i de quatre anys meravellosos de parèntesis lluny de qualsevol Casa Gran, avui he encentat una nova etapa. No al poble on vaig néixer, si no al poble que m'ha acollit, ha vist com formava una extraordinària família, i m'ha permès conèixer gent excepcional: Sant Antoni de Vilamajor. Avui, com deia, he promès el càrrec de regidor a SAV. Ho he fet gràcies al PUSA, al Partit de les Urbanitzacions, i a les persones sensacionals que en formen part: en Ferran, l'Israel, en José, en Jesús, en Ferran, l'Alfons o en Jordi. Ho he fet en un ambient enrarit per uns pactes de mitges veritats, mentides i poca cortesia; un ambient que avui s'ha reflectit al ple de constitució però que no ha d'impedir albirar el futur: quatre anys que ens han de servir per treballar per millorar SAV, per evitar l'escletxa actual entre el poble i les urbanitzacions, i perquè la gent que ens envolta i ens estima, es senti orgullosa de la nostra tasca. Si això passa, SAV anirà pel bon camí.

lunes, 1 de junio de 2015

Xiulets

Aficionats del Barça i l’Athletic xiulen l’himne espanyol. Indiquen que és més que un dret, un deure per expressar el seu malestar envers la situació política. Ho fan per llibertat d’expressió. Les crítiques no s’han fet esperar. Per exemple, des del PP. Els mateixos que argumentaven que els xiulets a ZP eren més que un dret, un deure per expressar el seu malestar, que era una mostra de llibertat d’expressió, avui els condemnen. El cercle no es tanca aquí. Estadi de Cornellà-El Prat, partit RCDE contra FCB. Xiulets i crits contra els blaugranes, que eren més que un dret, un deure per expressar el seu malestar. Els mateixos que ara xiulen i fomenten aquesta forma d’expressió, aleshores la van condemnar. Vaja, que xiular no és bo ni dolent, depèn de qui xiula, a qui xiula, per què xiula i de les orelles de qui ho escolta.

martes, 26 de mayo de 2015

La Força de PUSA

Em proposo recuperar l’hàbit d’escriure a través d’aquest bloc, que està basat estrictament en opinions personals i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. L’estreno parlant de les passades eleccions municipals del 24-M al meu municipi, Sant Antoni de Vilamajor (SAV), que van oferir uns resultats espectaculars pel Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni (PUSA). El partit ja és la segona força política, i ha passat de 275 vots al 2011 a 490 el diumenge, i de dos a tres regidors, un d’ells el qui està ajuntant lletres ara. Si analitzem els resultats fredament, veiem que dels 490 vots, 477 s’han aconseguit a les urbanitzacions del municipi (que tenen més d’un 40% de la població de SAV), i que significaria que un 40% dels votants de les urbanitzacions han d’optat per aquesta opció política. Una majoria brutal si contem només el resultat d’aquest sector, i un percentatge excepcional a nivell de tot el municipi (pràcticament un 19%). Tenint en compte aquest fet, i malgrat la política porta moltes sorpreses, considero que tant CiU (opció majoritària amb 4 regidors), com la tercera i quarta força política (ERC i CanVi, amb tres regidors cadascuna) estan obligats a escoltar el PUSA. No fer-ho significaria un menyspreu cap a les urbanitzacions i trencar, definitivament, el poble en dos faccions (nucli urbà vs. urbanitzacions). No és el camí que volem i esperem que al llarg d’aquest mandat (2015-2019) la tasca de tots sigui la de construir ponts i vincles i no destruir-los. Perquè tots junts fem SAV.