martes, 30 de junio de 2015

Demagògia


1 f. [LC]  [PO] Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables.

2 f. [LC]  [PO] Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.

Que si la demagògia del PUSA per aquí, que si la demagògia del PUSA per allà... darrerament han estat  diferents els atacs des de les xarxes socials (tots provinents del mateix racó), acusant al PUSA d’emprar la demagògia en les seves comunicacions. Repasso una i altra vegada les definicions del diccionari de l’IEC sobre la demagògia i sóc incapaç de veure-hi reflectida alguna de les notícies de la pàgina web del PUSA, algunes de les mocions presentades o alguna de les iniciatives i xerrades organitzades. Completament incapaç.

Si fer demagògia és recollir les inquietuds dels nostres veïns i veïnes –i per extensió les nostres mateixes, ja que formem part de la mateixa comunitat-, si fer demagògia és treballar en els temes que preocupen, canalitzar les pors per la incertesa dels efectes sobre la salut de la possible col·locació d’una antena de telefonia mòbil al costat de les cases o queixar-nos dels greuges comparatius que patim reiteradament a Can Miret, Can Vila, Les Pungoles o Sant Julià d’Alfou...  si això és demagògia, dèiem, demanarem a l’Institut d’Estudis Catalans (o al mateix Pompeu Fabra) que revisi les definicions proposades.

Mentre no es modifiquin aquestes definicions, seguirem treballant en la mateixa línia, i demanarem més diàleg entre les parts afectades. Un diàleg que és una de les principals mancances de la política local de SAV d’avui en dia.

sábado, 13 de junio de 2015

Una nova etapa

Després d'uns anys treballant directament o indirecta amb l'Ajuntament de Breda, i de quatre anys meravellosos de parèntesis lluny de qualsevol Casa Gran, avui he encentat una nova etapa. No al poble on vaig néixer, si no al poble que m'ha acollit, ha vist com formava una extraordinària família, i m'ha permès conèixer gent excepcional: Sant Antoni de Vilamajor. Avui, com deia, he promès el càrrec de regidor a SAV. Ho he fet gràcies al PUSA, al Partit de les Urbanitzacions, i a les persones sensacionals que en formen part: en Ferran, l'Israel, en José, en Jesús, en Ferran, l'Alfons o en Jordi. Ho he fet en un ambient enrarit per uns pactes de mitges veritats, mentides i poca cortesia; un ambient que avui s'ha reflectit al ple de constitució però que no ha d'impedir albirar el futur: quatre anys que ens han de servir per treballar per millorar SAV, per evitar l'escletxa actual entre el poble i les urbanitzacions, i perquè la gent que ens envolta i ens estima, es senti orgullosa de la nostra tasca. Si això passa, SAV anirà pel bon camí.

lunes, 1 de junio de 2015

Xiulets

Aficionats del Barça i l’Athletic xiulen l’himne espanyol. Indiquen que és més que un dret, un deure per expressar el seu malestar envers la situació política. Ho fan per llibertat d’expressió. Les crítiques no s’han fet esperar. Per exemple, des del PP. Els mateixos que argumentaven que els xiulets a ZP eren més que un dret, un deure per expressar el seu malestar, que era una mostra de llibertat d’expressió, avui els condemnen. El cercle no es tanca aquí. Estadi de Cornellà-El Prat, partit RCDE contra FCB. Xiulets i crits contra els blaugranes, que eren més que un dret, un deure per expressar el seu malestar. Els mateixos que ara xiulen i fomenten aquesta forma d’expressió, aleshores la van condemnar. Vaja, que xiular no és bo ni dolent, depèn de qui xiula, a qui xiula, per què xiula i de les orelles de qui ho escolta.