Arrel de les darreres eleccions, estatals i autonòmiques, s’ha posat de moda la paraula “ingovernabilitat”. Hem estat tan acostumats als darrers 30 anys a majories absolutes, a turnisme i a monòlegs ideològics que, ara, del diàleg, en diem ingovernabilitat.
Benvinguda ingovernabilitat. Visca la confrontació d’idees, la força de la paraula i la necessitat de pacte. És hora de fer política en majúscules. De tractar els assumptes dels ciutadans, des de diversos punts de vista. Ja està bé d’enrocar-se. I encara hi ha algú que es queixa? Mesquí.
Tan de bo en tots els àmbits (municipal, nacional i estatal) poguéssim gaudir d’aquest “privilegi” i que ningú, amb el servilisme i beneplàcit d’altres, imposi la seva egolatria i narcisisme per aplicar polítiques. Tan de bo en tots els àmbits, els qui manen escoltin (i respectin) als qui proposen. Si això passa, els interessos comuns prevaldran per sobre dels individuals. Una bona notícia.
Benvinguda ingovernabilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario