lunes, 21 de diciembre de 2015

Benvinguda ingovernabilitat

Arrel de les darreres eleccions, estatals i autonòmiques, s’ha posat de moda la paraula “ingovernabilitat”. Hem estat tan acostumats als darrers 30 anys a majories absolutes, a turnisme i a monòlegs ideològics que, ara, del diàleg, en diem ingovernabilitat.

Benvinguda ingovernabilitat. Visca la confrontació d’idees, la força de la paraula i la necessitat de pacte. És hora de fer política en majúscules. De tractar els assumptes dels ciutadans, des de diversos punts de vista. Ja està bé d’enrocar-se. I encara hi ha algú que es queixa? Mesquí.

Tan de bo en tots els àmbits (municipal, nacional i estatal) poguéssim gaudir d’aquest “privilegi” i que ningú, amb el servilisme i beneplàcit d’altres, imposi la seva egolatria i narcisisme per aplicar polítiques. Tan de bo en tots els àmbits, els qui manen escoltin (i respectin) als qui proposen.  Si això passa, els interessos comuns prevaldran per sobre dels individuals. Una bona notícia.

Benvinguda ingovernabilitat.

martes, 15 de diciembre de 2015

Facilitant les coses

Un altre ple en horari infantil (i en van...). Un dimecres a la una del migdia, per facilitar l'assistència a aquells regidors que, com jo, tenim l'estrany vici de treballar entre setmana. Per acabar-ho d'adobar, és un ple demanat pels partits de l'oposició, un ple que ens hem treballat molt, moltíssim, i que afecta temes tan sensibles com la seguretat i la manipulació d'informes policials al nostre municipi. Un ple al qual, pels qui tenim l'estrany vici de treballar entre setmana ja que no vivim de la política, serà complicat poder-hi assistir.

Una vegada més aflora el tarannà d'un equip de govern entossudit en silenciar la tasca de l'oposició. Facilitant les coses, com sempre. Promovent el diàleg i la tasca conjunta.

Igual com va passar amb la sessió informativa oberta a la ciutadania d'explicació del pressupost municipal. Brillant i un gran exercici de transparència, si no fós que no se'ns va deixar participar en l'elaboració d'aquests pressuposts, ni se'ns va convocar prèviament... almenys fins que per twitter em vaig queixar al respecte. Llavors, i només llavors, es va avisar als portaveus dels partits de l'oposició per informar de l'acte i presentar somerament els pressuposts. Faltaven dos dies per l'acte.

I a sobre m'he de sentir critiques d'aquells qui no volen treballar plegats, d'aquells que empren la ironia per enriure's de l'horari escollit del ple, d'aquells qui fan callar a companys de consistori al mig d'una sessió o d'aquells qui acusen als mitjans de comunicació de tergiversar fets i paraules... és clar, és clar, Bon Nadal!

lunes, 7 de diciembre de 2015

No mateu el missatger

Són diferents els motius pels quals vaig sortir enfadat del darrer ple municipal, uns motius que tard o d'hora exposaré.  Ara bé, el que més em va molestar, i per deformació professional, va ser l'atac contra El9Nou per part de l'equip de govern de Sant Antoni de Vilamajor.

Es va acusar al periòdic -que bé que en aquesta ocasió el ple s'hagi enregistrat i es pugui escoltar, o s'hauria de poder escoltar, des de la web de Ràdio Vilamajor!- de faltar a la veritat,  de tergiversar informacions i, fins i tot, que no era la primera vegada que això passava... Unes acusacions molt greus i fora de lloc, arrel de les notícies que ha publicat El9Nou sobre la rebaixa de l'IBI, proposada pel PUSA malgrat es vulgui amagar, i l'eliminació del Punt d'Emergència de residus de Les Pungoles.

És habitual, quan a un personatge públic l'incomoda la tasca dels mitjans de comunicación, acusar a aquests de tots els seus mals i errors. Aquest és un atemptat contra la llibertat d'expressió, un dels béns més preuats de la democracia.

Si us plau, no mateu el missatger!

lunes, 2 de noviembre de 2015

Qui tacet consentire videtur*


Fa un parell de dilluns que no actualitzo el bloc, cosa que m’està causant cert neguit per aquest silenci, provocat per les obligacions laborals, familiars i acadèmiques. M’obligo a escriure periòdicament, i considero que, no poder-ho fer, és pràcticament una falta de respecte per tu, lector, que et molestes a llegir aquestes línies.

Ara bé, no tothom té la mateixa percepció sobre els seus silencis. M’explico. En les darreres setmanes he presentat tres instàncies a l’Ajuntament. Una, fa mes d’un mes, demanant realitzar una consulta als veïns sobre com resoldre la problemàtica del Punt d’Emergència de Residus de Les Pungoles. Les altres dues, fa quinze dies, demanant saber els terminis per l’arribada de fibra òptica i gas a les urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor, i preguntant sobre els possibles efectes de la campanya de fumigació realitzada a les Pungoles.

La resposta, en totes tres, la mateixa: silenci. Menteixo. En referència a les escombraries, i a través de El9Nou, el regidor de serveis deia que de consulta, res de res (per què s’ha de demanar l’opinió als veïns?) i que s’havia d’eliminar de forma urgent i immediata el punt, per resoldre la problemàtica. Avui, un mes després, tot segueix igual.
Ni respostes ni solucions. Malauradament, aquesta, una pràctica habitual en la política local.

*Qui calla, atorga.

lunes, 12 de octubre de 2015

Breu anàlisi dels mitjans de comunicació escrits a SAV

Aquest dilluns passaré pel sedàs del què vaig aprendre durant la Llicenciatura de Periodisme (més enllà del preu dels cafès, cerveses, patates braves i plats combinats del bar de la facultat), els mitjans de comunicació escrits (i polítics) de Sant Antoni de Vilamajor. Un anàlisi, que inclou el Butlletí Municipal i els tres butlletins de partit que ara s’editen i que per ordre cronològic de primera publicació són: Veu Alta (PUSA), CanVi (CanVi) i Parlem-ne (CDC).

Butlletí SAV. Necessita millorar. Pel què fa a la forma, butlletí correcte... si ens traslladéssim a principis de la dècada dels 90. Completament obsolet i sense cuidar la part estètica (només cal veure la resolució d’algunes fotografies o textos –contraportada del darrer butlletí amb el programa d’actes de la Festa Major, per exemple-, completament pixelats i borrosos, sense una resolució òptima. Pel què fa al fons, també es veu poc treballat, o fet amb presses d’aquell qui no presta atenció a aquesta eina. Redacció primària, escrits dels regidors copiats i enganxats sense cap edició addicional i necessària. Si a això li afegim que és excessivament propagandístic, el resultat és que la nova regidora de comunicació té feina amb aquest mitjà, si bé serà agraïda perquè millorar-lo no serà excessivament difícil.

Veu Alta (PUSA). Progressa adequadament. Disseny sobri i clàssic a l’estil de la premsa escrita tradicional. Potser aquest és, a la vegada, un dels seus principals defectes ja que es valora el contingut sobre la forma, i en ocasions pot resultar excessivament dens, cosa que pot dificultar la seva lectura. El fet de ser en blanc i negre i amb paper normal no facilita el bon ús de les imatges. Continguts específics pel Veu Alta, amb diferents seccions agradables de llegir (M’agrada i no m’agrada, “SAV”ies que...). Presenta notícies, entrevistes i enquestes que el converteixen en un bon mitjà de comunicació.

CanVi (CanVi). Progressa adequadament. Presenta un disseny modern i treballat, que el fa agradable de llegir. Si li busquem un però, és que els continguts són completament reciclats dels altres canals de comunicació del partit (web, facebook...). Mancarien continguts treballats específicament per aquest butlletí. Així i tot, és un bon mitjà informatiu emmarcat dins la nova política comunicativa del partit.

Parlem-ne (CDC). Necessita millorar. I molt. Parlar de disseny, en aquest cas, seria cometre un atemptat semàntic sobre aquest mot: diferents tamanys i tipus de tipografies en un mateix text, falta d’estructura generalitzada... extremadament mal feta és la contraportada, copiant i enganxant sense cap criteri imatges extretes de xarxes socials. També és criticable l’ús del logotip SAV oficial del municipi i que també es fa servir com a capçalera del Butlletí Municipal. Un ús de la imatge corporativa de Sant Antoni de Vilamajor que pot portar a confusió. Si la forma és dolenta, el contingut encara és pitjor: tendenciós, manipulador, destructiu... vaja, un mitjà de comunicació que no fa cap bé a qui l’edita. Esperarem al següent número.

lunes, 5 de octubre de 2015

Agafeu el transport públic... pels picarols!

Hora punta. Avui, tal i com ja ha passat en vàries ocasions en els darrers dies, desenes i desenes de passatgers que anaven a Barcelona a treballar, no han pogut pujar al tren ja que aquest estava completament ple. Així, usuaris de Mollet, La Llagosta, Montmeló o Sant Andreu han hagut d’esperar al següent comboi per veure si estaven “de sort” i podien accedir als vagons. Altres, de Cardedeu, Granollers o Montmeló, han estat més afortunats i malgrat anar tot el viatge drets i apretats, han pogut arribar a les seves feines sense tan retard... només l’habitual de Renfe, que oscil·la entre els cinc i els vint minuts.

Aquest comença a ser un fet lamentablement usual a Rodalies, que en horari punta, enlloc de posar trens dobles, opta pels senzills. El resultat, catastròfic, si tenim en compte la quantitat de persones que, malgrat ser a l’estació a la seva hora, no poden arribar puntuals als seus llocs de treball.
Desconec el motiu pels quals ara s’opta per fer circular aquests trens amb menor capacitat. Desconec per què es maltracta sistemàticament l’usuari. És un fet, però, que la cosa no pot seguir així. En cas contrari, i quan algú ens recomani agafar el transport públic, direm que sí, però que l’agafarem dels picarols i apretarem ben fort!

lunes, 28 de septiembre de 2015

Resultats poc clars i interpretables

L’escrutini del 27-S ha deixat uns resultats, com a mínim, interpretables. En termes de sí o no, cap victòria triomfalista ni cap derrota tremendista, per molts que uns i altres s’esmercin en fer la seva lectura tendenciosa.

Junts pel Sí ha aconseguit una àmplia majoria que el legitima. Cert. Però... Junts pel Sí ha perdut nou diputats respecte a la suma CiU i ERC dels anteriors comicis. També cert. Però... ara Junts pel Sí és una força clarament independentista (després de la transformació de CDC de les darreres setmanes). També cert. Però... Arguments i contra arguments, amb uns resultats com els que ha deixat el 27-S, n’hi ha per omplir totes les tertúlies de bar de la setmana.

El resultats també són tendenciosament interpretables en termes de referèndum. Uns diuen que el 48% dels vots per les forces del sí representen la voluntat de tota la nació de convertir-se en estat. Els altres, que el 52% han votat no, i que per tant, d’independència res de res. La contrarèplica dels partidaris del sí, que “Catalunya sí que es pot” no es pot comptar com a no... i els del no dient que sí... Després de tota una campanya obviant “Catalunya sí que es pot”, oblidant-se del seu missatge social, ara tothom pretén arrossegar-lo a la seva banda per tal que els números quadrin.

Sigui com sigui, ara estan totes les peces sobre la taula, i el que està clar és que omplen d’arguments per negociar i treballar a totes les forces polítiques. Amb una participació com la que hi ha hagut, la Catalunya silenciosa, que diuen, ha parlat per demanar diàleg i resoldre l’atzucac en el qual ens hem instal·lat.