lunes, 12 de octubre de 2015

Breu anàlisi dels mitjans de comunicació escrits a SAV

Aquest dilluns passaré pel sedàs del què vaig aprendre durant la Llicenciatura de Periodisme (més enllà del preu dels cafès, cerveses, patates braves i plats combinats del bar de la facultat), els mitjans de comunicació escrits (i polítics) de Sant Antoni de Vilamajor. Un anàlisi, que inclou el Butlletí Municipal i els tres butlletins de partit que ara s’editen i que per ordre cronològic de primera publicació són: Veu Alta (PUSA), CanVi (CanVi) i Parlem-ne (CDC).

Butlletí SAV. Necessita millorar. Pel què fa a la forma, butlletí correcte... si ens traslladéssim a principis de la dècada dels 90. Completament obsolet i sense cuidar la part estètica (només cal veure la resolució d’algunes fotografies o textos –contraportada del darrer butlletí amb el programa d’actes de la Festa Major, per exemple-, completament pixelats i borrosos, sense una resolució òptima. Pel què fa al fons, també es veu poc treballat, o fet amb presses d’aquell qui no presta atenció a aquesta eina. Redacció primària, escrits dels regidors copiats i enganxats sense cap edició addicional i necessària. Si a això li afegim que és excessivament propagandístic, el resultat és que la nova regidora de comunicació té feina amb aquest mitjà, si bé serà agraïda perquè millorar-lo no serà excessivament difícil.

Veu Alta (PUSA). Progressa adequadament. Disseny sobri i clàssic a l’estil de la premsa escrita tradicional. Potser aquest és, a la vegada, un dels seus principals defectes ja que es valora el contingut sobre la forma, i en ocasions pot resultar excessivament dens, cosa que pot dificultar la seva lectura. El fet de ser en blanc i negre i amb paper normal no facilita el bon ús de les imatges. Continguts específics pel Veu Alta, amb diferents seccions agradables de llegir (M’agrada i no m’agrada, “SAV”ies que...). Presenta notícies, entrevistes i enquestes que el converteixen en un bon mitjà de comunicació.

CanVi (CanVi). Progressa adequadament. Presenta un disseny modern i treballat, que el fa agradable de llegir. Si li busquem un però, és que els continguts són completament reciclats dels altres canals de comunicació del partit (web, facebook...). Mancarien continguts treballats específicament per aquest butlletí. Així i tot, és un bon mitjà informatiu emmarcat dins la nova política comunicativa del partit.

Parlem-ne (CDC). Necessita millorar. I molt. Parlar de disseny, en aquest cas, seria cometre un atemptat semàntic sobre aquest mot: diferents tamanys i tipus de tipografies en un mateix text, falta d’estructura generalitzada... extremadament mal feta és la contraportada, copiant i enganxant sense cap criteri imatges extretes de xarxes socials. També és criticable l’ús del logotip SAV oficial del municipi i que també es fa servir com a capçalera del Butlletí Municipal. Un ús de la imatge corporativa de Sant Antoni de Vilamajor que pot portar a confusió. Si la forma és dolenta, el contingut encara és pitjor: tendenciós, manipulador, destructiu... vaja, un mitjà de comunicació que no fa cap bé a qui l’edita. Esperarem al següent número.

lunes, 5 de octubre de 2015

Agafeu el transport públic... pels picarols!

Hora punta. Avui, tal i com ja ha passat en vàries ocasions en els darrers dies, desenes i desenes de passatgers que anaven a Barcelona a treballar, no han pogut pujar al tren ja que aquest estava completament ple. Així, usuaris de Mollet, La Llagosta, Montmeló o Sant Andreu han hagut d’esperar al següent comboi per veure si estaven “de sort” i podien accedir als vagons. Altres, de Cardedeu, Granollers o Montmeló, han estat més afortunats i malgrat anar tot el viatge drets i apretats, han pogut arribar a les seves feines sense tan retard... només l’habitual de Renfe, que oscil·la entre els cinc i els vint minuts.

Aquest comença a ser un fet lamentablement usual a Rodalies, que en horari punta, enlloc de posar trens dobles, opta pels senzills. El resultat, catastròfic, si tenim en compte la quantitat de persones que, malgrat ser a l’estació a la seva hora, no poden arribar puntuals als seus llocs de treball.
Desconec el motiu pels quals ara s’opta per fer circular aquests trens amb menor capacitat. Desconec per què es maltracta sistemàticament l’usuari. És un fet, però, que la cosa no pot seguir així. En cas contrari, i quan algú ens recomani agafar el transport públic, direm que sí, però que l’agafarem dels picarols i apretarem ben fort!