lunes, 14 de septiembre de 2015

Comença P3

Avui he viscut una de les experiències més traumàtiques de la meva vida: l'Emma ha començat P3.

Alguns em direu exagerat, però vosaltres no ereu allà, a la classe, envoltats de 15 nens i nenes la meitat dels quals ploraven desconsoladament; envoltats de tres o quatre vegades més de mares, pares, avis, àvies, tietes, tiets i parentela en general, amb els ulls negats. Insisteixo: vosaltres no ereu allà.

I això que el matí ha començat bé. "Al cole dels grans, al cole dels grans". Tot eren rialles i felicitat fins a l'hora "H". Llavors, tota la il·lusió, esperances i bons propòsits amb la qual havíem omplert la motxilla s'han volatilitzat al bram de "papaaaaaa, mamaaaa", mentre abandonàvem l'escola. No per previsible, deixa de ser dur. I evidentment, que alguna llagrimeta s'ha escapat.

Comença una nova etapa. Plena de reptes. Il·lusionant, com tots els canvis. I aquest primer dia de P3, ens ha de recordar com s'han d'afrontar les noves etapes. Primer, i a mesura que s'acosten, amb il·lusió i esperança. Al moment, amb les pors i tensions lògiques. I als cinc minuts de començar (perquè una vegada hem abandonat l'escola, i en una darrera llambregada hem vist la petita ja calmada), amb felicitat, entusiasme i tenacitat.

Feliç curs! Feliços canvis!

No hay comentarios:

Publicar un comentario