Ja fa temps que tinc la sensació que Sant Antoni de Vilamajor no és un municipi 2.0. He estat bussejant per la xarxa amb l’esperança que la meva percepció fos errònia. Res més lluny de la realitat. Per això, i des d’aquest bloc, intentaré publicar periòdicament enllaços, estadístiques, comentaris, informacions... de l’ús de les xarxes socials, blocs, pàgines webs al nostre municipi.
Sense cap ànim de fer comparacions, sempre odioses, si no a títol informatiu i amb el convenciment que aquests posts puguin aportar un granet de sorra al creixement de SAV en aquest aspecte.
Començaré amb l’ús que es fa del twitter des de l’Ajuntament, partits i regidors que en formen part (entre els que m’incloc orgullosament). Les estadístiques corresponen a la setmana del 17 al 21 d’agost d’enguany.
Us animo, si detecteu qualsevol informació errònia o incomplerta, m’ho indiqueu ja sigui per correu electrònic o en els comentaris de la mateixa pàgina, per tal de corregir-la, si s’escau. També us animo a compartir aquest enllaç i a seguir els diferents comptes que es detallen. De fet, he creat una llista al Twitter (SAV) per seguir-los. Creixem entre tots!
Ajuntament. @savilamajor_cat. 1559 tuits. 978 seguidors
CDC. @cdcsav. 1.499 tuits. 102 seguidors
Maria Lluïsa Berdala (CDC). @MLLUISABERDALA. 564 tuits; 143 seguidors
Pep Guardi (CDC). NS/NC
Manel Màrquez (CDC). @manel_marquez. 349 tuits. 32 seguidors
Mònica Ribalta (CDC). @monica_ribalta. 10 tuits. 9 seguidors
PUSA. @PUSA_s_antoni. 662 tuits. 158 seguidors
Ferran Calvera (PUSA). NS/NC
Israel Sugranyes (PUSA). @sugranyismes. 2.634 tuits. 296 seguidors
Jordi Sibina (PUSA). @sibidi. 1.710 tuits. 336 seguidors
ERC. @esquerrasav. 687 tuits. 572 seguidors
Jesús Lera (ERC). @JesusLera. 2.726 tuits. 272 seguidors
Enric Vinaixa (ERC). @evbonet. 1 tuit. 9 seguidors
Anna Cella (ERC). @cella_anna. 95 tuits. 71 seguidors
CanVi. @canvi_cat. 65 tuits. 37 seguidors
Raül Valentín (CanVi). 383 tuits. 214 seguidors
Joaquim Verges (CanVi). NS/NC
Anna Orta (CanVi). NS/NC
Altres partits locals:
Volem Vilamajor. @VolemVilamajor. 73 tuits. 26 seguidors
PP. @PPSAVilamajor. 352 tuits. 183 seguidors
CUP. @cupsavilamajor. 110 tuits. 369 seguidors
lunes, 31 de agosto de 2015
lunes, 24 de agosto de 2015
Passió contra raó
Malauradament, en la política d'avui en dia i el seu entorn, preval la passió sobre la raó. Ja sigui a nivell europeu, estatal, nacional o local, tenen més força els arguments del cor i les parts baixes sobre aquells pensats, raonats i treballats.
Avui, les tertúlies polítiques ja ocupen el 'prime time' d'algunes televisions, i des de lluny, es fa difícil distingir-les d'una tertúlia esportiva o del cor. Vaja, que qualsevol debat polític pot començar amb la capçalera del 'Sálvame De Luxe' i no passaria res.
Especialment evident es fa aquesta tendència pel què fa al 27-S. Els mitjans es posicionen sense cap mena de vergonya, cap a un o altre extrem, segons s'editin des de Barcelona o Madrid. I els polítics... bé, de moment apel·lant a la passió i oblidant-se d'argumentar sòlidament la seva opció. Tinc molt clar quin futur vull per les meves filles i el meu país, però agraïria que algú s'esmercés en explicar-me avantatges i inconvenients, tant d'agafar el cotxe i marxar, com de deixar-lo aparcat en zona blava.
Avui, les tertúlies polítiques ja ocupen el 'prime time' d'algunes televisions, i des de lluny, es fa difícil distingir-les d'una tertúlia esportiva o del cor. Vaja, que qualsevol debat polític pot començar amb la capçalera del 'Sálvame De Luxe' i no passaria res.
Especialment evident es fa aquesta tendència pel què fa al 27-S. Els mitjans es posicionen sense cap mena de vergonya, cap a un o altre extrem, segons s'editin des de Barcelona o Madrid. I els polítics... bé, de moment apel·lant a la passió i oblidant-se d'argumentar sòlidament la seva opció. Tinc molt clar quin futur vull per les meves filles i el meu país, però agraïria que algú s'esmercés en explicar-me avantatges i inconvenients, tant d'agafar el cotxe i marxar, com de deixar-lo aparcat en zona blava.
lunes, 17 de agosto de 2015
Dies de finals d'agost
En els darrers
anys, hem instaurat una tradició familiar que consisteix en dedicar dos o tres
dies de l’estiu per fer el guiri pels racons més turístics de casa nostra. D’aquesta
manera, i mentre les petites s’entusiasmen, els grans hem redescobert un
passeig per les Golondrinas, la font màgica de Montjuïc, els coloms a la Plaça
de Catalunya o Montserrat. Un sa exercici per constatar el privilegiat racó de
món, on ens ha tocat gaudir.
Un racó de món,
Sant Antoni de Vilamajor, on a partir d’aquest dijous comença la Festa Major.
Uns dies per compartir amb familiars, amics i amigues, veïns i veïnes estones
agradables. Uns dies on, malgrat el programa d’actes ha tornat a ignorar un 40%
del municipi, han de servir per passar-ho bé i fer poble.
Bona Festa Major!
lunes, 10 de agosto de 2015
Caça al PUSA
Un equip de govern té dues maneres d’escoltar l’oposició: o bé acceptant aquelles crítiques constructives i tendint ponts per treballar plegats, o bé, directament, obrint una cacera de bruixes indiscriminada contra l’oposició, vetant i posant pals a les rodes a la seva tasca i emprant estratègies de tot tipus per desprestigiar-la, amb fins electoralistes.
I els dos partits que formen part de l’equip de govern de Sant Antoni de Vilamajor han optat per aquesta segona via. Veient els resultats del PUSA en les darreres eleccions municipals, han prioritzat la seva estratègia en intentar destruir el Partit de les Urbanitzacions, amb maniobres brutes i fastigoses, per sobre d’ocupar-se de la seva veritable missió: governar i governar bé. Prefereixen centrar-se en evitar que el PUSA segueixi creixent i que d’aquí a quatre anys repeteixi o millori els actuals resultats, que en el que realment els pertoca. Surrealisme en estat pur que aquest equip de govern neoliberal es dediqui sistemàticament a fer oposició de l’oposició. SAV se’n ressentirà.
En el darrer ple municipal, des del PUSA vàrem presentar una moció per declarar persona non grata a SAV a l’assassí del lleó Cecil, Walter James Palmer. Una moció que servia per posar de manifest que som un municipi respectuós amb la natura i el medi ambient i contrari a la caça lúdica. Malgrat que tots els regidors vàrem donar suport aquesta moció, sembla que alguns ho van fer només per guardar l’aparença, si tenim en compte l’exagerada caça al PUSA que estan pregonant.
I els dos partits que formen part de l’equip de govern de Sant Antoni de Vilamajor han optat per aquesta segona via. Veient els resultats del PUSA en les darreres eleccions municipals, han prioritzat la seva estratègia en intentar destruir el Partit de les Urbanitzacions, amb maniobres brutes i fastigoses, per sobre d’ocupar-se de la seva veritable missió: governar i governar bé. Prefereixen centrar-se en evitar que el PUSA segueixi creixent i que d’aquí a quatre anys repeteixi o millori els actuals resultats, que en el que realment els pertoca. Surrealisme en estat pur que aquest equip de govern neoliberal es dediqui sistemàticament a fer oposició de l’oposició. SAV se’n ressentirà.
En el darrer ple municipal, des del PUSA vàrem presentar una moció per declarar persona non grata a SAV a l’assassí del lleó Cecil, Walter James Palmer. Una moció que servia per posar de manifest que som un municipi respectuós amb la natura i el medi ambient i contrari a la caça lúdica. Malgrat que tots els regidors vàrem donar suport aquesta moció, sembla que alguns ho van fer només per guardar l’aparença, si tenim en compte l’exagerada caça al PUSA que estan pregonant.
lunes, 3 de agosto de 2015
Plagi o inspiració. Mai diàleg
Parlem-ne. M’alegra saber que aquells que no saben escriure (i ho han demostrat editant un fanzine més propi d’un grup ultra de futbol que d’un partit polític), almenys sàpiguen llegir. M’alegra saber que, a més a més, trien bones lectures per inspirar les seves polítiques. M’alegra saber que aquesta estratègia portarà coses bones per les urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor.
Així és, que l’equip de govern es dediqui a copiar, literalment, l’estratègia i programa electoral d’un partit de l’oposició (PUSA), pel què fa a les urbanitzacions, és un motiu d’orgull i satisfacció, com deia una de les persones non grates del nostre municipi. Normal, si tenim en compte l’excel·lent tasca realitzada pel PUSA i l’acurat programa electoral amb el qual es presentava a les darreres eleccions: millora en la senyalització, més actes culturals i esportius descentralitzats, més i millors inversions... en definitiva, tacte i mà esquerra. Prou deixadesa.
El problema és quan no es citen les fonts. El problema és quan prefereixes treballar sol, que escoltant els qui portem anys fent aquesta tasca. El problema és que quan aquells que presumeixen de ser els profetes del diàleg són en realitat els representants del monòleg. Llavors, deixa de ser inspiració per convertir-se en plagi per motius electoralistes. No estaria de més, però, que a més a més de saber llegir, aprenguessin a escoltar; sense esbufecs ni males cares quan, en Ple Municipal, es presenten noves propostes en forma de mocions, precs o preguntes.
Així és, que l’equip de govern es dediqui a copiar, literalment, l’estratègia i programa electoral d’un partit de l’oposició (PUSA), pel què fa a les urbanitzacions, és un motiu d’orgull i satisfacció, com deia una de les persones non grates del nostre municipi. Normal, si tenim en compte l’excel·lent tasca realitzada pel PUSA i l’acurat programa electoral amb el qual es presentava a les darreres eleccions: millora en la senyalització, més actes culturals i esportius descentralitzats, més i millors inversions... en definitiva, tacte i mà esquerra. Prou deixadesa.
El problema és quan no es citen les fonts. El problema és quan prefereixes treballar sol, que escoltant els qui portem anys fent aquesta tasca. El problema és que quan aquells que presumeixen de ser els profetes del diàleg són en realitat els representants del monòleg. Llavors, deixa de ser inspiració per convertir-se en plagi per motius electoralistes. No estaria de més, però, que a més a més de saber llegir, aprenguessin a escoltar; sense esbufecs ni males cares quan, en Ple Municipal, es presenten noves propostes en forma de mocions, precs o preguntes.
lunes, 27 de julio de 2015
De l’embranzida a la inèrcia
Celebro amb entusiasme l’organització d’una sessió de cinema a la fresca aquest proper divendres a Les Pungoles. Entre la reunió de l’antena, la Festa Major de Les Pungoles i ara aquest nou acte cultural, l’Ajuntament ha organitzat o col·laborat amb més actes a les urbanitzacions en aquests dos mesos del nou mandat, que en tota l’anterior legislatura (bé, i en les precedents).
Una bona senyal que demostra que han entès la voluntat de les urnes. El PUSA ha estat treballant en els darrers cinc anys per aconseguir que les urbanitzacions no quedessin al marge del nucli urbà, i sembla que anem pel bon camí. La tasca del Partit de les Urbanitzacions ha servit per donar aquesta embranzida necessària en pro de les urbanitzacions, i ara s’està aprofitant aquesta inèrcia creada (cosa que ens alegra profundament!).
Ara nomes cal esperar que la inèrcia aguanti els quatre anys de mandat... i més enllà! Una nova mostra ha de ser durant la Festa Major del municipi, a finals d’agost, on esperem que el percentatge de 54 actes nucli urbà, 1 a les urbanitzacions, variï considerablement. Les urbanitzacions ho agrairan, SAV també. Perquè tots som poble!
Una bona senyal que demostra que han entès la voluntat de les urnes. El PUSA ha estat treballant en els darrers cinc anys per aconseguir que les urbanitzacions no quedessin al marge del nucli urbà, i sembla que anem pel bon camí. La tasca del Partit de les Urbanitzacions ha servit per donar aquesta embranzida necessària en pro de les urbanitzacions, i ara s’està aprofitant aquesta inèrcia creada (cosa que ens alegra profundament!).
Ara nomes cal esperar que la inèrcia aguanti els quatre anys de mandat... i més enllà! Una nova mostra ha de ser durant la Festa Major del municipi, a finals d’agost, on esperem que el percentatge de 54 actes nucli urbà, 1 a les urbanitzacions, variï considerablement. Les urbanitzacions ho agrairan, SAV també. Perquè tots som poble!
miércoles, 15 de julio de 2015
En Jordi "ja estic"
De vegades, la memòria et juga males (o bones) passades. Així, una olor, un lloc o una frase et transporten de sobte i sense cap raó aparent a un instant passat, a un moment enterrat a la teva memòria i que sense cap raó evident aflora.
Això em va passar ahir jugant a la piscina amb la meva filla. I és que després d'una eternitat dins l'aigua (uns cinc minuts mal contats, aproximadament!), ens va fer saber que ja volia sortir, cridant repetidament el clàssic "ja estic! Ja estic!".
I la màquina del temps es va posar a funcionar.
Sant Celoni. Escola Avet Roig. Any 1988. Hora de dinar. Els grans (això pensàvem que érem), en Miquel, en Marc, en Josep, en Jordi, l'Aniol i jo mateix, estem acabant de dinar, i com sempre veiem passar a la Montse (cuinera, cambrera, monitora i altres funcions) de la mà amb en Jordi (un nen rosset, simpàtic i rialler, d'uns sis o set anys) corrent cap al lavabo. Ell es queda a dins, la Montse surt per proseguir amb les seves tasques i nosaltres, els grans!, ja esperem el ritual. Pendents, passa un minut, dos o cinc i, de cop, la veueta de'n Jordi ressona dins el bany: "Ja estic! Montseeee, ja estic!". La Montse torna a córrer, els riures esclaten i el bateig ja és un fet: Jordi "ja estic".
Mentre m'asseco i treiem l'Emma de la piscina, la meva dona em pregunta per què somric...
Això em va passar ahir jugant a la piscina amb la meva filla. I és que després d'una eternitat dins l'aigua (uns cinc minuts mal contats, aproximadament!), ens va fer saber que ja volia sortir, cridant repetidament el clàssic "ja estic! Ja estic!".
I la màquina del temps es va posar a funcionar.
Sant Celoni. Escola Avet Roig. Any 1988. Hora de dinar. Els grans (això pensàvem que érem), en Miquel, en Marc, en Josep, en Jordi, l'Aniol i jo mateix, estem acabant de dinar, i com sempre veiem passar a la Montse (cuinera, cambrera, monitora i altres funcions) de la mà amb en Jordi (un nen rosset, simpàtic i rialler, d'uns sis o set anys) corrent cap al lavabo. Ell es queda a dins, la Montse surt per proseguir amb les seves tasques i nosaltres, els grans!, ja esperem el ritual. Pendents, passa un minut, dos o cinc i, de cop, la veueta de'n Jordi ressona dins el bany: "Ja estic! Montseeee, ja estic!". La Montse torna a córrer, els riures esclaten i el bateig ja és un fet: Jordi "ja estic".
Mentre m'asseco i treiem l'Emma de la piscina, la meva dona em pregunta per què somric...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)