Resultats poc clars i interpretables

L’escrutini del 27-S ha deixat uns resultats, com a mínim, interpretables. En termes de sí o no, cap victòria triomfalista ni cap derrota tremendista, per molts que uns i altres s’esmercin en fer la seva lectura tendenciosa.

Junts pel Sí ha aconseguit una àmplia majoria que el legitima. Cert. Però... Junts pel Sí ha perdut nou diputats respecte a la suma CiU i ERC dels anteriors comicis. També cert. Però... ara Junts pel Sí és una força clarament independentista (després de la transformació de CDC de les darreres setmanes). També cert. Però... Arguments i contra arguments, amb uns resultats com els que ha deixat el 27-S, n’hi ha per omplir totes les tertúlies de bar de la setmana.

El resultats també són tendenciosament interpretables en termes de referèndum. Uns diuen que el 48% dels vots per les forces del sí representen la voluntat de tota la nació de convertir-se en estat. Els altres, que el 52% han votat no, i que per tant, d’independència res de res. La contrarèplica dels partidaris del sí, que “Catalunya sí que es pot” no es pot comptar com a no... i els del no dient que sí... Després de tota una campanya obviant “Catalunya sí que es pot”, oblidant-se del seu missatge social, ara tothom pretén arrossegar-lo a la seva banda per tal que els números quadrin.

Sigui com sigui, ara estan totes les peces sobre la taula, i el que està clar és que omplen d’arguments per negociar i treballar a totes les forces polítiques. Amb una participació com la que hi ha hagut, la Catalunya silenciosa, que diuen, ha parlat per demanar diàleg i resoldre l’atzucac en el qual ens hem instal·lat.

En funció de les respostes...

Aquest dijous hi torna a haver ple municipal en horari habitual, un ple que servirà per tal que des de PUSA presentem dues mocions, ambdues transcendentals al nostre parer, i de la qual es traspuarà el tarannà de l’equip de govern en funció de la resposta que donin a les mateixes.

En una d’elles, proposem la rebaixa de l’IBI, modificant a la baixa el tipus impositiu que depèn del consistori pel què fa a aquest impost. La pressió fiscal que vivim els vilatans i vilatanes és cada vegada més severa, i tenint en compte que la pujada de l’IBI proposada des de l’estat ha de servir per maquillar els comptes dels consistoris més endeutats, i que el nostre no es troba en aquest grup, l’Ajuntament de SAV ha de poder assumir aquesta rebaixa sense problemes.

En l’altra moció, demanem un local equipat per tal que els partits de l’oposició puguem realitzar la nostra tasca de forma més còmode, i a la vegada ens serveixi per rebre a vilatans i vilatanes.

Com dèiem, doncs, la resposta que doni CDC i ERC a les dues mocions servirà, una, per comprovar si tenen en compte el moment econòmic que vivim la majoria de famílies de la nostra terra, i la segona, com a indicador de la qualitat democràtica del municipi. Confiem en què ambdues siguin afirmatives.

Comença P3

Avui he viscut una de les experiències més traumàtiques de la meva vida: l'Emma ha començat P3.

Alguns em direu exagerat, però vosaltres no ereu allà, a la classe, envoltats de 15 nens i nenes la meitat dels quals ploraven desconsoladament; envoltats de tres o quatre vegades més de mares, pares, avis, àvies, tietes, tiets i parentela en general, amb els ulls negats. Insisteixo: vosaltres no ereu allà.

I això que el matí ha començat bé. "Al cole dels grans, al cole dels grans". Tot eren rialles i felicitat fins a l'hora "H". Llavors, tota la il·lusió, esperances i bons propòsits amb la qual havíem omplert la motxilla s'han volatilitzat al bram de "papaaaaaa, mamaaaa", mentre abandonàvem l'escola. No per previsible, deixa de ser dur. I evidentment, que alguna llagrimeta s'ha escapat.

Comença una nova etapa. Plena de reptes. Il·lusionant, com tots els canvis. I aquest primer dia de P3, ens ha de recordar com s'han d'afrontar les noves etapes. Primer, i a mesura que s'acosten, amb il·lusió i esperança. Al moment, amb les pors i tensions lògiques. I als cinc minuts de començar (perquè una vegada hem abandonat l'escola, i en una darrera llambregada hem vist la petita ja calmada), amb felicitat, entusiasme i tenacitat.

Feliç curs! Feliços canvis!

Seguim en prime time?

El darrer ple de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, celebrat el passat 2 de setembre, no va comptar amb la presència de cinc (entre els quals m'incloc) dels tretze regidors electes. Un nou ple extraordinari convocat en horari extrany, que ens fa impossible conciliar la vida personal i laboral, amb la dedicada a la política municipal, per aquells que no ens guanyem la vida amb aquesta.

Dels darrers quatre plens, tres s'han celebrat en horaris digue'm-ne, extranys. El per què? Suposo que aquells qui decideixen els horaris en sabran les raons, encara que aquestes allunyin la qualitat democràtica del nostre municipi. 

Esperem que en properes ocasions, al moment d'escollir dia i hora per un ple municipal, prevalguin les raons democràtiques sobre les rancúnies personals... i que els plens (siguin ordinaris o extraordinaris) tornin a celebrar-se en prime time, tal i com marca el Reglament Orgànic Municipal pels ordinaris.