lunes, 27 de julio de 2015

De l’embranzida a la inèrcia

Celebro amb entusiasme l’organització d’una sessió de cinema a la fresca aquest proper divendres a Les Pungoles. Entre la reunió de l’antena, la Festa Major de Les Pungoles i ara aquest nou acte cultural, l’Ajuntament ha organitzat o col·laborat amb més actes a les urbanitzacions en aquests dos mesos del nou mandat, que en tota l’anterior legislatura (bé, i en les precedents).

Una bona senyal que demostra que han entès la voluntat de les urnes. El PUSA ha estat treballant en els darrers cinc anys per aconseguir que les urbanitzacions no quedessin al marge del nucli urbà, i sembla que anem pel bon camí. La tasca del Partit de les Urbanitzacions ha servit per donar aquesta embranzida necessària en pro de les urbanitzacions, i ara s’està aprofitant aquesta inèrcia creada (cosa que ens alegra profundament!).

Ara nomes cal esperar que la inèrcia aguanti els quatre anys de mandat... i més enllà! Una nova mostra ha de ser durant la Festa Major del municipi, a finals d’agost, on esperem que el percentatge de 54 actes nucli urbà, 1 a les urbanitzacions, variï considerablement. Les urbanitzacions ho agrairan, SAV també. Perquè tots som poble!

miércoles, 15 de julio de 2015

En Jordi "ja estic"

De vegades, la memòria et juga males (o bones) passades. Així, una olor, un lloc o una frase et transporten de sobte i sense cap raó aparent a un instant passat, a un moment enterrat a la teva memòria i que sense cap raó evident aflora.

Això em va passar ahir jugant a la piscina amb la meva filla. I és que després d'una eternitat dins l'aigua (uns cinc minuts mal contats, aproximadament!), ens va fer saber que ja volia sortir, cridant repetidament el clàssic "ja estic! Ja estic!".

I la màquina del temps es va posar a funcionar.

Sant Celoni. Escola Avet Roig. Any 1988. Hora de dinar. Els grans (això pensàvem que érem), en Miquel, en Marc, en Josep, en Jordi, l'Aniol i jo mateix, estem acabant de dinar, i com sempre veiem passar a la Montse (cuinera, cambrera, monitora i altres funcions) de la mà amb en Jordi (un nen rosset, simpàtic i rialler, d'uns sis o set anys) corrent cap al lavabo. Ell es queda a dins, la Montse surt per proseguir amb les seves tasques i nosaltres, els grans!, ja esperem el ritual. Pendents, passa un minut, dos o cinc i, de cop, la veueta de'n Jordi ressona dins el bany: "Ja estic! Montseeee, ja estic!". La Montse torna a córrer, els riures esclaten i el bateig ja és un fet: Jordi "ja estic".

Mentre m'asseco i treiem l'Emma de la piscina, la meva dona em pregunta per què somric...